Autor: guillem

Publicat a

Aigua potable: deixem d’improvisar?

Volem Aigua Potable! refusa el transvasament de l’aigua de l’Ebre per car, insostenible i per la manca d’un estudi previ d’alternatives.

Des de la plataforma hem presentat un document a l’Ajuntament de Santa Coloma on avaluem diverses alternatives amb els pros i contres

L’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va convocar una sessió informativa, divendres 22 de gener, per informar sobre el transvasament d’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra. En Ramon Mullerat i l’Igor Jané, alcalde de Santa Coloma i tècnic del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB), van explicar el projecte i van respondre les preguntes dels assistents. Des de la plataforma Volem Aigua Potable! volem agrair la convocatòria d’aquesta reunió a l’Ajuntament.

Amb aquest escrit, desitgem compartir les principals inquietuds que tenim sobre aquest projecte, que al nostre entendre s’està gestant des de la improvisació constant:

L’aigua que arribarà a la Baixa Segarra serà potable? Ni el Consorci d’Aigües de Tarragona ni el Consell Comarcal de la Conca de Barberà no es comprometen a abastir els municipis de la Baixa Segarra amb aigua potable. En els convenis firmats fins ara, només especifiquen que els hi proveiran “aigua en alta”. La plataforma Volem Aigua Potable! ha advertit sobre aquesta greu mancança en la redacció dels acords, però no hi ha voluntat de corregir el text.

Qui es responsabilitzarà d’abastir d’aigua els municipis de la Baixa Segarra?

El Consorci d’Aigües de Tarragona es responsabilitzarà d’abastir d’aigua Forès, on es preveu que el Consell Comarcal faci un dipòsit per traslladar-la a tots els altres municipis de la Baixa Segarra que sol·liciten aigua. L’abastiment als altres municipis de la Baixa Segarra dependrà del Consell Comarcal, un organisme no especialitzat en aquest àmbit.

Quanta aigua demanarà Santa Coloma? En la sessió informativa, l’Ajuntament va dir que sol·licitaria uns 250.000 o 260.000m3 cada any. Tanmateix, en el conveni firmat entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal, aquesta xifra s’eleva fins als 340.000m3. O bé no se’ns diu la veritat, o bé s’ha firmat un acord sabent que les xifres acordades no són reals. 

Quin cost tindrà per l’Ajuntament de Santa Coloma la demanda d’aigua?

L’alcalde va informar que el cost per l’Ajuntament rondarà 1€/m3; pels usuaris, el cost serà d’uns 2€/m3,, atès que la meitat de l’aigua es perd en fruites, i en conseqüència el preu de la tarifa s’ha de doblar.

Aquestes fuites expliquen el biaix entre l’aigua consumida anualment a Santa Coloma (130.000m3) i el volum que ha demanat l’Ajuntament al Consell Comarcal (340.000m3). Aquest diferencial suposarà un sobrecost aproximat de 210.000€ anuals per la Vila. A més, mentre duri el procés de construcció de les canonades d’aigua, l’Ajuntament haurà de pagar 13.800€ en concepte de reserva d’aigua, malgrat no disposar-ne.

Quins usos tindrà l’aigua provinent de l’Ebre? L’aigua provinent del transvasament de l’Ebre servirà per tot tipus d’usos: dutxa, WC, rec, etcètera. Un sistema que al nostre entendre és ineficient, no sostenible i malgastador. Si l’aigua és potable, com esperem, també servirà per beure i cuinar.

Què opina l’Ajuntament de Santa i el Consell Comarcal sobre la possibilitat de fer una potabilitzadora? Emeten opinions contradictòries. En la sessió informativa del 22 de gener, el tècnic del Consell va dir que probablement era una opció poc viable; una afirmació sorprenent, ja que el febrer de 2020, en el Pla Director d’Abastament del Servei Municipal d’Aigua redactat pel mateix Consell, es definia que la creació d’una potabilitzadora és una “prioritat alta”. En la mateixa sessió, l’Ajuntament de Santa Coloma també afirma que és una opció poc viable, tot i que havia acceptat una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per fer-ne una.

En resum:

  1. L’acord pel transvasament de l’aigua de l’Ebre no garanteix l’abastament d’aigua potable.
  2. La gestió de l’abastament d’aigua anirà a càrrec del Consell Comarcal, un organisme sense experiència ni probablement recursos.
  3. Santa Coloma haurà d’assumir un sobrecost anual d’uns 210.000€.
  4. Si arriba aigua potable, s’utilitzarà (i pagarà) per usos innecessaris.

Malgrat tots aquests punts, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma, celebrat el 28 de gener, va aprovar per unanimitat la signatura del conveni amb el Consell Comarcal de la Conca de Barberà per tramitar el transvasament de l’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra.

Una proposta més eficient: potabilitzadora i doble xarxa d’aigua.

Des de Volem Aigua Potable! pensem que els partits polítics de Santa Coloma estan decidint des del desconeixement. No han contrastat les diferents alternatives existents per abastir Santa Coloma d’aigua potable. Per això pensem que el vot dels partits colomins no és conscient ni fonamentat.

                Com a plataforma defensem una proposta que considerem més eficient: la creació d’una planta potabilitzadora per a usos de boca i la creació d’una segona xarxa per a usos no de boca. Considerem que aquesta proposta  té nombrosos avantatges:

1.- Garanteix aigua potable a Santa Coloma.

2.- Redueix la quantitat d’aigua que s’ha de potabilitzar a un 5% del volum necessari. Un fet molt important, ja que per la potabilització d’un metre cúbic d’aigua se’n requereixen aproximadament tres.

3.- S’evita usar aigua potable, que és un bé escàs, per a usos innecessaris.

4.- Eficiència dels recursos. Tot el cost del projecte suposa una millora en la inversió. S’arreglen les deficiències en la xarxa. En el transvasament de l’aigua del CAT, cada any es perdran centenars de milers d’euros en fuites.

5.- Es manté la titularitat de la gestió de l’aigua, i en conseqüència, el control sobre el preu.

Creiem que és la més econòmica i sostenible.  Hem presentat un document a l’Ajuntament on es detallen els avantatges i inconvenients de tres grans alternatives que actualment hi ha sobre la taula: 1) el transvasament de l’aigua del Delta de l’Ebre, 2) la creació d’una gran potabilitzadora que cobreixi tots els tipus de consum; i 3), com acabem de dir, la creació d’una potabilitzadora i una doble xarxa d’aigua.

L’hem elaborat amb el màxim rigor possible, però des de les nostres limitacions i sense el coneixement de totes les dades. Emplacem l’Ajuntament a completar aquest document; a fer un exercici tan senzill i necessari com estudiar totes les alternatives possibles. Una decisió tan transcendent s’ha de prendre amb coneixement de causa, i això implica estudiar totes les possibilitats disponibles, tenint en compte els costos, la sostenibilitat i l’impacte ambiental.

Volem Aigua Potable!

Publicat a

Si a les energies renovables, no a qualsevol preu!

És innegable l’emergència climàtica que estem vivint i la necessitat de fer una transició energètica cap a les energies renovables per abandonar definitivament els combustibles fòssils com a font d’energia. Per fer-ho és indispensable l’eficiència i l’estalvi energètic i el desenvolupament d’energies renovables.

L’emergència climàtica i els manaments legals de la Unió Europea insten als governs, i entre ells la Generalitat, a produir la totalitat del consum energètic amb energies renovables cap a l’any 2050.

La manca de planificació energètica, la falta d’inversions públiques i l’endarreriment de  les polítiques d’estalvi i eficiència energètica per part de la Generalitat de Catalunya durant molts anys han fet que, a correcuita i sense planificació territorial, estratègica ni ambiental, s’hagi aprovat el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Aquest Decret Llei facilita la tramitació per implantar les centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques, que permet a les grans empreses de l’oligopoli i grups d’inversió presentar projectes quan vulguin, a on vulguin i com vulguin, amb pocs requeriments legals, ambientals i econòmics, i sense tenir en compte el consens social, territorial i la participació pública de les zones afectades.

Aquesta normativa ha fet que hi hagi una allau de projectes de centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques concentrades en llocs molt concrets de la zona de Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, concentrant totes aquestes centrals; territoris que tenen sòl barat (no hi ha cap avantprojecte ubicat en sòl urbà i urbanitzable), poca oposició social i institucional i que permeten a les grans empreses de l’oligopoli i fons d’inversió obtenir grans beneficis econòmics, tot i que aquestes centrals productores s’ubiquen lluny de les zones amb més consum energètic.

Tal com marca la normativa europea, espanyola i la pròpia normativa Catalana, per portar a terme el desenvolupament de les energies renovables cal, en primer lloc, fer una planificació territorial i estratègica per tal que aquest desenvolupament sigui coherent i just: territorialment, ambientalment, econòmicament i socialment.

Ponència d’Energies Renovables

La Ponència d’energies renovables és un òrgan col·legiat, integrat per personal dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya implicats amb la tramitació; és qui dona el vistiplau o no de la ubicació de tots els avantprojectes de centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques que es presenten a Catalunya i que són regulats per la Normativa del Decret Llei 16/2019.

Malauradament, aquest òrgan decisori està sent del tot opac, atès que els criteris econòmics, ambientals, socials i culturals que utilitza per determinar la viabilitat dels avantprojectes de centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques no són clars ni públics i no se sap quins són realment els factors que determinen si un avantprojecte és viable o no.

Aquest fet es fa palès, per exemple, amb la tramitació de les centrals eòliques projectades a la comarca anomenats “Serè”, “Pla de Serè” i “ Pla del Codony”. Aquestes tres centrals eòliques comparteixen la mateixa ubicació al territori, però la Ponència ha donat viable la central eòlica “Serè i no viables “Pla de Serè” i “Pla del Codony” amb justificacions i criteris diferents per cadascun d’ells. Com pot ser que dos avantprojectes es declarin no viables perquè la zona on s’ubiquin és una zona de connector biològic i un altre es declari viable si els criteris que s’utilitzin per a la seva valoració haurien de ser els mateixos i els tres avantprojectes s’ubiquen a la mateixa zona?

A més a més, aquest òrgan fa la valoració de l’emplaçament separadament, projecte a projecte, sense tenir en compte les centrals industrials eòliques existents, el seu entorn ni l’efecte acumulatiu d’instal·lacions ni d’altres afectacions locals o supramunicipals, fet que quedaria avaluat si hi hagués una planificació territorial i un consens del territori.

Oligopioli

Les grans empreses de l’oligopoli i els fons d’inversió han pressionat a la Generalitat per tal que la normativa de tramitació sigui beneficiosa per a ells i no es tingui en compte o quedi en un segon pla els criteris ambientals, territorials i socials de les zones on volen implantar.

Bàsicament, els arguments que presenten són els mateixos que utilitzaven quan ens van instal·lar les centrals eòliques i fotovoltaiques ja existents:

  1. Creació de llocs de treball.
  2. Desenvolupament socioeconòmic.
  3. Aportació econòmica pels ajuntament i propietaris.
  4. Recurs eòlic (vent més favorable per produir energia eòlica).

Aquests promeses, tal com s’ha demostrat amb les centrals industrials eòliques i fotovoltaiques ja instal·lades, no s’han complert; els projectes no han beneficiat al territori ni a la seva gent.

Segons els estudis la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,  només es creen el 0,03 llocs de treball per cada MW instal·lat. Els llocs de treball fixos pel manteniment ordinari i són precaris, ja que són empreses subcontractades per la propietària de la instal·lació. A més a més, per operacions complexes de manteniment i avaries (canvi de les pales del molí…) es necessiten empreses especialitzades. Normalment són de la resta de l’estat o estrangeres.

Pel que fa al desenvolupament socioeconòmic, s’ha demostrat que el despoblament dels territoris amb instal·lacions eòliques i fotovoltaiques no s’ha aturat; els serveis bàsics no han millorat (aigua no potable, internet amb baixa cobertura, talls de subministrament elèctric constants, vies de comunicació en mal estat i envellides, en definitiva, els serveis dels territoris no han millorat gràcies a les centrals industrials d’energia eòlica i fotovoltaica). Els territoris on es volen implantar aquestes instal·lacions només tenen com a activitats econòmiques les relacionades amb el paisatge, l’agricultura i la ramaderia, el patrimoni natural i cultural i el turisme. Amb el model actual d’implantació d’energies renovables aquestes oportunitats queden descartades o molt afectades.

L’aportació econòmica al territori queda limitada  a una sèrie d’impostos que rep l’ajuntament on s’implanta la central industrial eòlica o fotovoltaica. Aquests impostos són l’Impost de Béns Immobles de Característiques Especials (BICE), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), que només es rebrà una vegada a l’inici de la construcció de la instal·lació.

Per què no s’han presentat projectes d’instal·lacions eòliques en sòl urbà i urbanitzable a prop dels centres de consum? Per què no s’ha presentat cap projecte d’instal·lacions fotovoltaiques a les teulades dels polígons industrials? Per què no s’ha presentat cap projecte d’instal·lacions fotovoltaiques o eòliques en cap infraestructura com una autopista o un canal? La resposta és el benefici econòmic d’aquestes empreses de l’oligopoli no seria màxim.

Pel que fa als propietaris, l’aportació econòmica es calcula una mitjana de 6.000 euros l’any. Això si les empreses promotores de l’oligopoli no expropien el terreny, una opció que disposen i que ja han fet servir diverses vegades.

Un altre argument de l’oligopoli és el recurs eòlic (vent més favorable per produir energia eòlica). Ells defensen que hi ha poques zones on faci “bon vent”. Però la realitat és que el recurs eòlic existeix a tot el territori en gran mesura, però el que busquen novament, amb aquesta afirmació, és el màxim benefici econòmic per tal de poder instal·lar centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques on els hi sigui més rendible pels seus interessos econòmics.

Finalment, cal destacar les estratègies que utilitzen aquestes grans empreses, que contacten d’amagat amb els propietaris dels terrenys on volen construir les instal·lacions i els fan signar a correcuita un contracte de cessió dels terrenys, sense que els propietaris encara no hagin ni pogut conèixer el projecte ni entenguin ben bé les repercussions i les obligacions que suposa aquest contracte.

Ajuntaments afectats

Com ja hem dit, la normativa de tramitació ha provocat una allau de sol·licituds de centrals de generació eòlica i fotovoltaica que ha desbordat ajuntaments i consells comarcals, que en el termini d’un mes han d’estudiar l’avantprojecte sol·licitat i emetre un informe tècnic amb les consideracions de diferents àmbits que afectarà la instal·lació al seu terme municipal.

La majoria de municipis afectats per aquestes centrals són municipis petits que no tenen capacitat de personal ni tècnica per poder fer una valoració i justificació adequades de cada avantprojecte, fet que crea indefensió i una sobrecàrrega de feina que no permet fer una gestió del dia a dia eficient. A més, la Generalitat no ha facilitat cap suport tècnic ni econòmic per afrontar aquesta allau de projectes que volen ser tramitats.

Aquesta problemàtica ha fet que a  alguns ajuntaments no els hagi quedat més remei que fer una suspensió temporal de llicències per instal·lacions d’energia eòlica i fotovoltaica per poder revisar el seu pla urbanístic i estudiar amb deteniment les zones del municipi i les condicions en què es poden instal·lar les centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques per tal que no afectin o minimitzin els impactes que poden afectar els valors paisatgístics, culturals, socials i econòmics del municipi.

Un altre aspecte és les compensacions econòmiques que rebran aquests municipis. Quants diners rebran? A on i perquè els destinaran? Serviran per fixar població i evitar l’envelliment i el despoblament? Serviran per crear noves oportunitats socioeconòmiques pels habitants del municipi? Cap dels ajuntaments no ens han donat cap resposta concreta.

Entitats i afectats

Les entitats i les persones directament afectades per la instal·lació d’aquestes centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques no han pogut participar en la valoració de la planificació ni els criteris per definir la implantació racional i coherent d’aquestes instal·lacions.

En molts casos, la ubicació d’aquestes instal·lacions estan a pocs metres de masies i nuclis habitades, sense que aquests propietaris puguin participar en la tramitació inicial del projecte.

A més, com que la normativa està feta a mida per les grans empreses de l’oligopoli, no està regulada la distància mínima d’aquestes instal·lacions a nuclis habitats ni les compensacions que aquests propietaris rebran a canvi.

Per tal d’aclarir i clarificar aquests aspectes i molt d’altres dels projectes que afecten al territori, des de Sobirania Energètica de la Baixa Segarra es va enviar una sèrie de preguntes tècniques al Sr. Ferran Miralles, director general de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i president de la Ponència Ambiental d’Energies Renovables, tal com es van comprometre ells mateix i el conseller Damià Calvet en una reunió. Després de quatre mesos d’haver presentat les preguntes, encara esperem resposta.

Potser la Generalitat té alguna cosa A amagar? Els criteris que fa servir la ponència d’energies renovables no són clars? Potser l’oligopoli energètic fa molta pressió perquè la participació ciutadana i l’oposició social a aquest model no hi tingui cabuda?

No volem malpensar, però recentment hi ha hagut un canvi en la política de transparència amb la informació ambiental. Fins fa poc, la Generalitat publicava els avantprojectes que presentaven les empreses de l’oligopoli perquè tothom pogués conèixer, valorar i presentar-hi al·legacions. De sobte, aquesta informació pública ja no existeix perquè la Ponència d’Energies Renovables ha deixat de publicar aquesta informació i ho justifica amb: “la documentació presentada pel sol·licitant en la fase prèvia es penjava en un lloc d’accés públic, però això creava serioses disfuncions perquè moltes persones físiques i col·lectius la interpretaven incorrectament,”. Aquest fet fa malpensar i és inacceptable, perquè deixa oberta la porta a la participació pública a la fase d’avaluació ambiental del projecte, que és una fase molt avançada en el procés de tramitació, limitant els drets dels ciutadans a la informació i participació pública en projectes de gran impacte pel territori.

Aspectes ambientals

Són molts els aspectes ambientals que queden molt afectats irremeiablement si no es fa una transició energètica estudiada, consensuada i coherent.

El primer és el paisatge, ja afectat per les centrals eòliques existents, amb molins de 120 metres d’alçada i els molins projectats de fins a 200 metres d’alçada. Tot i els catàlegs del paisatge aprovats per la mateixa Generalitat de Catalunya, i la recentment aprovada Carta del Paisatge de la Conca de Barberà per part del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, aquest model massiu no pot encaixar amb aquests documents que tenen la finalitat de protegir els paisatges dels territoris.

Cal tenir en compte que uns dels principals atractius turístics i econòmics de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra és el paisatge, i la massificació de centrals fotovoltaiques i eòliques i les infraestructures adjacents, com ara subestacions transformadores i línies elèctriques d’evacuació d’alta tensió, poden acabar amb les poques possibilitats de desenvolupament socioeconòmic  que el territori té capacitat de generar.

No només el paisatge queda afectat greument per aquest model especulatiu d’implantació d’energies renovables. Les espècies de fauna i flora, protegides legalment i en perill d’extinció, presents al territori, com per exemple l’àliga cuabarrada o d’altres, no tenen garantida la seva supervivència perquè la instal·lació massiva de centrals eòliques fotovoltaiques i eòliques compromet la seva supervivència, ja que afecten les seves àrees de distribució, caça i alimentació i els seus hàbitats ja prou malmesos i reduïts.

En paral·lel, la prevenció i extinció d’incendis forestals també resulta afectada per aquest model massiu i especulatiu. Les pròpies instal·lacions són una font més d’ignició d’un incendi, sobretot per la falta o mal manteniment de les instal·lacions, que juntament amb la gran concentració i  quantitat d’obstacles físics com els molins i les línies d’evacuació d’alta tensió dificulten el treball dels mitjans aeris d’extinció d’incendis, cabdals per a l’atac del foc i poder extingir els incendis.

També cal destacar l’afectació del sòl agrícola, sobretot amb les centrals fotovoltaiques, que impedeixen el conreu de la terra, una altra activitat econòmica fonamental del territori que queda afectada i que dificulta, encara més, la sobirania alimentària del país. Actualment hi ha projectats centrals industrials fotovoltaiques que ocupen entre 5 i 1.200 hectàrees de sòl agrícola productiu.

Tampoc convé oblidar el patrimoni cultural, com el patrimoni arquitectònic, arqueològic o paleontològic, ja prou degradat i mal estudiat, que la construcció de les centrals eòliques i fotovoltaiques pot acabar de condemnar a la seva desaparició o desvirtuar el seu valor.

A part de molts altres aspectes que no mencionem, també cal tenir present els residus que produeixen aquestes instal·lacions, tant en la fase constructiva com en la seva fase de funcionament i explotació, que són altament nocius i contaminants, i molts són de difícil reciclatge o reaprofitament (olis, grasses, pintures, dissolvents, fibra de vidre, aliatges plàstics, etc). Moltes vegades són abocats o abandonats il·legalment al medi natural.

Un dels aspectes que ni l’oligopoli ni la Generalitat mencionen mai és el desmantellament d’aquestes instal·lacions, que bé ja han quedat obsoletes, per fallida de l’empresa, per l’eliminació de les primes a les energies renovables o altres factors que poden provocar que aquestes centrals eòliques o fotovoltaiques quedin en desús i abandonades.

Tot i que les empreses promotores han de pastar una petita “fiança” que serveixi per a un futur desmantellament, qui pot assegurar que aquest desmantellament es farà? On seran els diners d’aquesta “fiança”? N’hi haurà prou amb aquesta “fiança” per desmantellar totes les instal·lacions (incloent-hi torres d’evacuació d’alta tensió i subestacions transformadores? SI aquesta “fiança” ja no existeix, qui es farà càrrec del desmantellament? Generalitat? Diputació? Consell Comarcal? Ajuntament?

Cap d’aquests ens es podrà fer càrrec del cost del desmantellament. Ni que obtinguin rèdit econòmic dels materials i instal·lacions d’aquestes centrals eòliques i fotovoltaiques, cap administració no podrà assumir el cost del desmantellament total. Per tant, quedarà per sempre, unes instal·lacions abandonades, sense manteniment, amb l’impacte i el perill que això suposa.

Publicat a

Els costos de portar l’aigua potable de l’Ebre: el que el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Santa Coloma no t’expliquen

Si l’Ajuntament de Santa Coloma firma la proposta d’abastament d’aigua del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, llençarà la meitat de l’aigua (i diners) que pagui al Consorci d’Aigües de Tarragona

En el número de setembre de La Segarra vam publicar un article titulat «Per què Santa Coloma demana tanta aigua i quin cost tindrà en els pressupostos municipals?». Tres mesos més tard, desconeixem encara les respostes a aquestes dues preguntes. Tant nosaltres com el conjunt de veïns de Santa Coloma. És urgent que el Consell i l’Ajuntament compareguin en una xerrada pública de manera imminent.

En el Ple del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB) celebrat el 30 de novembre es va aprovar el Conveni de cooperació entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i els ajuntaments de Sarral, Santa Coloma de Queralt, les Piles, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Forès, Passanant i Belltall per a l’execució del projecte d’abastament d’aigua en alta amb connexió al Consorci d’Aigües de Tarragona. L’aprovació definitiva del conveni queda pendent de la ratificació per part dels ajuntaments. Demanem als ajuntaments de la Baixa Segarra, i específicament al de Santa Coloma com a capital de la comarca, que no firmin aquest conveni. Considerem que es tracta d’una temeritat pels motius que exposem a continuació:

No volem pagar unes infraestructures que han d’assumir la Generalitat i el Consorci d’Aigües de Tarragona. Des de fa quinze anys Santa Coloma pagant 130.000 € anuals a l’Agència Catalana de l’Aigua, tot i no disposar d’aigua potable. És a dir, un acumulat de dos milions d’euros. És completament injustificable que l’Ajuntament hagi de pagar 227.000 € per tal que l’aigua arribi a la població. Més encara considerant que l’Ajuntament —com tots els altres municipis de la Baixa Segarra— haurà d’avançar el 77 % de l’import en la primera fase del projecte de canalització de l’aigua de Sarral a Savallà del Comtat, quan només haurà arribat a Forès.

Les fases 2 i 3 del projecte del Consell Comarcal, que preveuen l’arribada de l’aigua de Forès als altres municipis de la Baixa Segarra, encara no tenen garantits diners públics, que estan subjectes a subvencions que encara no estan convocades. Insistim: per quins motius els ajuntaments avancen el 77 % dels diners que han d’aportar en la fase 1, que suposa només un 41 % del cost total del projecte? Per què assumeixen un sobrecost del 87 % —que a Santa Coloma es tradueix en 83.000 € extres— en aquesta fase inicial? En qualsevol
cas, creiem que els ajuntaments no han d’afrontar aquests costos infraestructurals. Els ha d’assumir íntegrament la Generalitat de Catalunya (com a institució responsable de garantir l’accés a l’aigua potable) o el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), com a organització que vol lucrar-se amb el projecte. Durant massa temps ja hem pagat un sobrecost.

No volem llençar la meitat de l’aigua (i dels diners) que pagarem. Segons la previsió del 2021, la tarifa mitjana per metre cúbic del CAT és de 0,5232 €. Atès que l’Ajuntament de Santa Coloma sol·licita 340.000 m3 al Consorci d’Aigües de Tarragona, això significa que hauria de pagar anualment uns 178.602 € (aproximadament) per aconseguir que l’aigua arribi als dipòsits municipals. Considerant que la meitat de l’aigua de Santa Coloma es perd en fuites, significa que llençaríem cada any 90.000 € tranquil·lament. Aquesta xifra ha estat calculada en el millor dels supòsits, ja que no contempla altres despeses, com ara els impostos de la Generalitat o les quotes de manteniment. Per això pensem que seria més intel·ligent destinar unes quantes d’aquestes anualitats a construir una potabilitzadora municipal i no dependre del CAT.

En aquest sentit, volem apuntar que en la reunió constitutiva de la plataforma Volem Aigua Potable! (juliol del 2019), tres regidors de l’Ajuntament de Santa Coloma van reconèixer que qualsevol solució sobre l’arribada de l’aigua era impensable sense abans haver arreglat la xarxa d’aigua. Us imagineu gastar molts diners en la calefacció d’una casa on falten la meitat de les parets? Algú pagaria tants diners perquè l’aire calent marxés al carrer? Això precisament és el que proposa aquest projecte. Fem una crida a la responsabilitat. L’Ajuntament no té diners, els diners són del poble, de les famílies. L’obligació de l’Ajuntament és administrarlos bé, no llençar-los.

No volem haver de pagar un projecte sobredimensionat. Ningú no ens ha sabut explicar per què Santa Coloma demana una quantitat d’aigua tan desmesurada (340.000 m3), comparada amb les altres poblacions. És una xifra completament desproporcionada. Fins i tot el Sr. Magí Trullols, president del Consell, actuant en una sessió plenària de l’Ajuntament de Santa Coloma en qualitat de regidor, va defensar que es tractava d’una xifra excessiva.

No volem pagar diners al Consorci d’Aigües de Tarragona sense disposar d’aigua potable. Estem en contra, ja ho sabeu per anteriors escrits, que el consum d’aigua potable a la Baixa Segarra depengui dels interessos lucratius d’un consorci privat. A més, considerem absolutament injustificable que els ajuntaments hagin de pagar diners al CAT (en concepte de reserva d’aigua) des de finals del 2021, quan en el millor dels casos no en disposaran fins a principis del 2024. Durant anys, pagarem per aigua potable sense disposar-ne.

No volem firmar un conveni que no concreta els costos de manteniment del servei. Quant hauran de pagar els ajuntaments anualment per disposar d’aigua potable? El conveni aprovat pel Consell Comarcal no estableix cap cost estimat. De quina durada és la concessió del servei al CAT? Hi ha una demanda d’aigua mínima sol·licitada? Com repercutirà en la factura dels usuaris? En el cas de Santa Coloma, s’hauran de seguir pagant els 130.000 € anuals a l’Agència Catalana de l’Aigua? Massa preguntes, i massa importants, sense resposta.

És imprudent firmar cap conveni sense saber quin cost total suposarà aquest compromís en el pressupost anual de l’Ajuntament de Santa Coloma. Si no vigilem, correm el perill de caure en una situació paradoxal i dramàtica. És a dir: que la gran despesa pressupostària
que ens exigeix el pagament al CAT augmenti el deute municipal de l’Ajuntament i, en conseqüència, dificulti arreglar les fuites de la xarxa d’aigua. En aquest supòsit, els desequilibris econòmics cada any serien més grans, el sistema resultaria del tot insostenible. El conveni entre el Consell i el CAT només contempla el cost d’infraestructura, no pas la viabilitat econòmica del projecte a mitjà termini. Error nefast, imprudència màxima.

No volem renunciar a alternatives més eficients i sostenibles a curt, mitjà i llarg termini. La construcció d’una potabilitzadora ens permetria no dependre d’una organització lucrativa, i no llençar centenars de milers d’euros. De fet, el 2 de novembre del 2017 l’Ajuntament de Santa Coloma va rebre una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (130.000 €) per fer una potabilitzadora. El pressupost total del projecte era de 340.000 €, per la qual cosa l’Ajuntament havia d’afegir-hi 210.000 €. Uns números que devien convèncer el llavors equip de govern, del qual formaven part els alcaldes Trullols i Mullerat, ja que van acceptar impulsar la potabilitzadora en un decret firmat el 23 de juliol del 2018. Per què fa dos anys era una solució vàlida i ara Santa Coloma s’haurà de gastar molts més diners? Per què s’ha optat per dependre d’entitats privades en lloc d’abastir-nos nosaltres mateixos?


No volem donar suport a un projecte construït sobre afirmacions falses. Fa quinze anys que no tenim aigua potable. Les administracions han assumit que podem estar quatre anys més sense disposar-ne. És urgent construir una potabilitzadora que redueixi ostensiblement aquests terminis. No podem donar suport a aquesta nova demora, i tampoc a les afirmacions falses que propugnen els defensors de la privatització del servei d’aigua al CAT. Ni és cert que Santa Coloma estigui exposada a episodis de sequera (tenim unes condicions hidràuliques molt millors que a les Terres de l’Ebre), ni que la construcció d’una potabilitzadora redueixi perillosament el nivell freàtic de l’aigua del nostre subsòl. Els nivells van mantenir-se estables quan Santa Coloma tenia quatre-cents habitants més i les grans empreses de prefabricats de formigó funcionaven a ple rendiment.

Partits polítics colomins: guieu-vos pels números i el sentit comú, rebutgeu aquest projecte temerari i insostenible.


SUBVENCIONS DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

El 17 de novembre l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar tres línies d’ajuts per millorar el subministrament d’aigua a Catalunya. La primera d’aquestes línies contempla subvencions per millorar la qualitat de l’aigua, substituir les conduccions de fibrociment o optimitzar les captacions dels pous, entre altres accions. Mesures, totes elles, que ens han de permetre avançar cap a la sostenibilitat hidràulica de Santa Coloma.

Volem Aigua Potable!

Publicat a

No permetrem que venguin la Baixa Segarra!

Ja fa gairebé mig any que vam engegar la Sobirania Energètica Baixa Segarra (SEBS). Aquests mesos ens han servit per prendre consciència que hem de lluitar contra dos enemics molt poderosos. D’una banda, les empreses multinacionals ubicades a Madrid, desitjoses de fer grans beneficis amb la massificació de parcs eòlics a la nostra comarca, i òbviament gens preocupades pel progrés econòmic de les persones que hi vivim. De l’altra, una Administració de vegades còmplice, d’altres impotent davant els interessos dels oligopolis, que actua sense cap mena de planificació ambiental, cap mesura territorial i cap voluntat d’acceptar que els ajuntaments participin d’una manera decisiva en la realització de projectes que afecten els seus municipis. Les actuacions de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, encapçalada pel conseller Damià Calvet, demostren que prioritzen els interessos de les empreses de l’IBEX a la voluntat de molts ciutadans que haurien de representar.

Amb aquest escrit volem compartir amb tots els lectors de La Segarra uns quants aspectes que considerem d’interès.

Quan la Ponència d’Energies Renovables qualifica un projecte com a viable considera que no hi ha inconvenient objectiu (ambiental o de desenvolupament rural) que impedeixi la instal·lació dels parcs. No es tracta d’una decisió definitiva, atès que les empreses han de presentar el projecte complet, però sí que és un pas endavant prou important per als seus interessos.

En alguns casos, la Ponència ha definit les sol·licituds com a viables, però especifica que els projectes definitius han de complir un seguit de condicions.

Des de la SEBS considerem que la manca de planificació de la Conselleria és flagrant; es fa palesa en el fet que sol·licituds presentades en el mateix emplaçament reben resolucions diferents. Un exemple és el cas dels projectes Pla Codony (no viable) i Seré (viable), en el qual les resolucions i argumentaris de la Ponència d’Energies Renovables són pràcticament idèntics.

A més dels parcs per instal·lar molins, també s’estan tramitant projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques a Santa Coloma i Bellprat, en extensions de 112 i 83 hectàrees respectivament. Es preveu que en les pròximes setmanes es rebrà una allau de sol·licituds per instal·lar parcs fotovoltaics.

Requeriments públics a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

En la reunió celebrada amb el conseller Damià Calvet a finals d’agost vàrem acordar que la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, encapçalada per Ferran Miralles, respondria els aclariments que li formularíem des de la SEBS. Gairebé de manera immediata vam remetre un document amb una trentena de preguntes. El nostre objectiu és entendre l’abast i el model del projecte de desenvolupament energètic del Govern per a Catalunya i, en particular, la seva afectació a la nostra comarca. Fa aproximadament un mes el senyor Miralles va respondre el correu afirmant que hi estava treballant, però de moment no hem obtingut resposta als nostres dubtes.

A finals de juliol Sobirania Energètica Baixa Segarra va presentar una instància a l’Ajuntament de Santa Coloma, com a capital de la comarca, que recollia tres demandes: 1) l’organització d’una xerrada, per part del mateix Ajuntament, «sobre els projectes d’implantació de nous aerogeneradors al municipi, així com sobre el projecte de portada d’aigua de l’Ebre»; 2) informació «sobre les alternatives que l’Ajuntament preveu tant en l’àmbit energètic com en el de la gestió dels recursos hídrics del municipi», i finalment 3) que es «mantingui informada la població sobre les possibles novetats rellevants que puguin anar sorgint amb relació a aquests dos temes».

Com que no vam obtenir cap resposta, a principis de novembre hem presentat una segona instància a l’Ajuntament amb les mateixes demandes. Fa escassos dies se’ns ha respost que l’Ajuntament treballaria en l’organització d’una xerrada, que ateses les actuals circumstàncies se celebraria virtualment.

Publicat a

Informació pública d’interès

MOLINS

Manifest de l’Associació de Micropobles de Catalunya sobre la transició energètica al país (agost de 2020)

Moció per a la implantació ordenada i sostenible d’instal·lacions de producció d’energies renovables al municipi de Santa Coloma de Queralt (30 de juliol de 2020)

Moció manifestant la plena oposició als actuals projectes de parcs eòlics al municipi de Santa Coloma de Queralt (30 de juliol de 2020)

Moció amb relació a la instal·lació de molins i plaques fotovoltaiques del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (27 de juliol de 2020)

Acord de ple a la plena oposició als projectes de parcs eòlics al municipi de Conesa (16 de juliol de 2020)

Acord de ple d’ordenació del territori per possibles parcs eòlics al municipi de Llorac (22 de juny de 2020)

Acord de ple d’ordenació del territori per possibles parcs eòlics al municipi de Les Piles (16 de juny de 2020)

Moció manifestant la plena oposició als projectes de parcs eòlics al municipi de Pontils (4 de juny de 2020)

Acord de ple a la plena oposició als projectes de parcs eòlics al municipi de Pontils (4 de juny de 2020)

Decret Llei del Parlament modificant les condicions per instal·lar parcs eòlics (26 de novembre de 2019)

AIGUA POTABLE

Proposta de resolució al Parlament contra el transvasament de l’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra. Rebutjada amb els vots en contra de JxCAT, ERC, Cs, PSC i PP (16 de setembre de 2020)

Conveni entre el Consorci d’Aigües de Tarragona i el Consell Comarcal de Conca de Barberà per a la redacció de les obres d’abastament en la 1a fase del projecte de transvasament de l’aigua Sarral – Forès (13 de juliol de 2020)

Pla Director d’Abastament del Servei Municipal de Santa Coloma de Queralt (febrer 2020, part 1, part 2, part 3). [Contactar amb la SEBS per consultar els annexos]

Compromís dels Ajuntaments de cabalatge sol·licitat en el transvasament de l’Ebre (24 d’octubre de 2019)

Estudi Bombament del Pou de la Font de la Badia (maig 2019, part 1 i part 2)

Acceptació Subvenció per a planta potabilitzadora a Santa Coloma de Queralt (25 d’octubre de 2018)

Subvenció i Cost del Pla Director d’Abastament de la Baixa Segarra. Sol·licitud presentada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà (22 de novembre de 2017)

Resolució de subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua per abastament en alta (2 de novembre de 2017)

Publicat a

Per què Santa Coloma demana tanta aigua i quin cost tindrà en els pressupostos municipals?

Fins fa escasses setmanes, la plataforma Volem Aigua Potable! no ha tingut accés a l’acte del Ple Municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma celebrat el 24 d’octubre de 2019. En el punt nou de l’ordre del dia, es detalla els metres cúbics que cada municipi de la Baixa Segarra ha sol·licitat al Consorci d’Aigües de Tarragona provinents de l’Ebre:

Conesa: 15.000m3

Forès: 6.300m3

Llorac: 9.000m3

Passanant i Belltall: 18.000m3

Sarral: 60.000m3

Savallà del Comtat: 8.000m3

Santa Coloma de Queralt: 340.000m3

Vallfogona de Riucorb: 20.000m3

TOTAL: 497.300m3

En el mateix punt de l’orde del dia, l’Ajuntament acorda “adoptar el compromís a finançar la part no subvencionada d’acord amb la dotació de cabal sol·licitada”, fet que ens alarma considerablement. El conjunt de l’acord adoptat ens deixa dues  grans preguntes: segons quins criteris es demana aquesta quantitat, tan desproporcionada en relació a les altres poblacions? Grosso modo, Santa Coloma té el 150% d’habitants que Sarral, però demana el 550% més de cabal.  I una derivada: quin impacte tindrà aquesta demanda en el pressupost anual de l’Ajuntament? És a dir, quan haurem de pagar el conjunt de colomins i colomines cada any? Abans de tirar endavant el projecte per portar aigua de l’Ebre, semblaria lògic tenir resposta a aquestes dues qüestions.

Després de més de quinze anys sense aigua potable, seria completament injustificable que paguéssim l’aigua a un cost inassumible. En aquest cas, guanyaria encara més força l’alternativa de fer una potabilitzadora -ni tan sols contemplada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà-  o fins i tot seguir consumint aigua embotellada—solució trista i temporal, però que almenys no hipotecaria les finances del poble.

D’altra banda, Volem Aigua Potable! va presentar una instància formal al Consell Comarcal de la Conca de Barberà per tenir accés al conveni firmat entre el mateix CCCCB i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), presentat l’11 de juliol a Santa Coloma amb la presència del president Torra i el conseller Damià Calvet.

En el conveni es detalla que el CCCB encarrega al CAT la redacció del projecte per portar l’aigua de l’Ebre a Sarral i Forès per un import de 101.170,90€ (IVA inclòs). En la clàusula quarta del conveni, es reconeix la potestat del CAT per externalitzar la redacció d’aquest projecte, sospitem -a manca d’explicacions més concretes per part del Consell- amb la possibilitat d’obtenir guanys econòmics. Creiem que aquest exemple demostra la temeritat que suposa deixar un servei tan bàsic com és l’aigua privada al servei d’un consorci que persegueix els beneficis privats en lloc de l’interès públic. El projecte del Consell Comarcal, que compta amb l’aval dels Ajuntaments de la Baixa Segarra, és una aposta altament arriscada que ens deixa a la mercè d’interessos que no podem controlar i que poden ser molt lesius per la nostra economia.

Volem Aigua Potable!

Publicat a

Així no, conseller Calvet!

Representants de la Sobirania Energètica Baixa Segarra ens vam reunir amb el conseller Calvet per denunciar la massificació d’aerogeneradors a la Baixa Segarra

En l’anterior número de LA SEGARRA, des de la Sobirania Energètica Baixa Segarra (SEBS) us explicàvem la concentració que vam organitzar l’11 de juliol a Santa Coloma, en motiu de la visita del conseller Damià Calvet, per denunciar la massificació de parcs eòlics a la nostra comarca. Gràcies a aquest acte de protesta, van aconseguir el compromís de reunir-nos amb el conseller per fer conèixer els nostres posicionaments.

Després d’insistir-hi durant els mesos de juliol i agost, finalment vam concertar la reunió el 31 d’agost. En aquesta, també hi van ser presents representants de la Plataforma d’Afectats per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA) i membres del Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Generals (GEPEC). Per la banda de la Generalitat, van acompanyar al conseller Calvet el director general de Polítiques Ambientals i president de la ponència d’Energies Renovables Ferran Miralles i la directora generalitat de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic Mercè Rius.

Des de la SEBS volem compartir les nostres impressions sobre la trobada en els següents punts:

1.- No tenim les mateixes prioritats. La Generalitat prioritza la instal·lació d’energies renovables a qualsevol preu; nosaltres, el benestar i progrés de la Baixa Segarra.

Els representants de la Generalitat van posar èmfasi en la necessitat de complir les directrius establertes per la Unió Europea en matèria d’energies renovables, segons les quals aquestes han de subministrar el 30% de l’energia produïda l’any 2030. Des de la SEBS estem d’acord amb l’energia verda, però considerem que s’ha de fer respectant el territori, i sobretot, no hipotecant el seu progrés econòmic. És significatiu, en aquest sentit, que a la reunió no hi assistís cap membre de la Direcció General de Desenvolupament Rural, que també forma part de la ponència d’Energies Renovables.

Des de la SEBS vam posar de manifest que la Baixa Segarra no té bones infraestructures, uns índexs dolents d’ocupació i que ni tan sols disposa d’aigua potable. Malmetre el paisatge, que és el gran atractiu econòmic que tenim ara mateix per estimular el turisme i fomentar que persones vinguin a teletreballar-hi, és un atac directe contra el nostre futur.

2.- Improvisació i manca de planificació: la Generalitat incompleix els seus propis compromisos.

La Generalitat no ha desenvolupat cap Pla Estratègic per la Transició Energètica. No hi ha cap planificació que estudiï la ubicació i l’aprofitament de les infraestructures existents, ni s’ha seguit cap criteri d’equilibri territorial. L’Agència Catalana de Protecció de la Natura, que serà la responsable de vetllar per la salvaguarda dels ecosistemes, encara està en fase de gestació. S’ha deixat que les empreses presentin els projectes en les ubicacions que desitgessin, sense cap mena de limitació.

Tanta és la manca de planificació que, de fet, els macroparcs eòlics van en contra d’algunes directrius de la mateixa Generalitat, com el punt 4b) de la Llei de Transició Energètica, segons el qual s’han de potenciar les comunitats locals d’energia i l’Agència Catalana de l’Energia ha de vetllar per la coordinació entre la Generalitat i les administracions locals. El projecte actual va en la direcció completament oposada: dóna més poder als oligopolis energètics i aplica mesures de facto sense que l’opinió dels Ajuntaments sigui vinculant.

3.- La Ponència d’Energies Renovables és una estafa.

Tots els membres de la Ponència d’Energies Renovables formen part de l’estructura administrativa de la Generalitat; persones subordinades, en conseqüència, a les directrius polítiques i dels partits. No s’han convidat experts en cada matèria per avaluar els projectes de parcs eòlics presentats.

Segurament per aquest motiu, la seva avaluació és del tot superficial i incongruent. D’altra manera, no s’entén com es poden valorar una trentena de projectes en sessió plenàries de 150 minuts (és a dir, cinc minuts per cada projecte). Tampoc és comprensible que projectes molt semblants, presentats en les mateixes ubicacions, rebin dictàmens diferenciats. Si es considera que un sol·licitud no és idònia per l’impacte ambiental que té aquell projecte, cap altra sol·licitud emplaçada en el mateix lloc hauria de poder rebre el vistiplau, com així s’esdevé.

4.- El sistema d’avaluació dels projectes de parcs d’aerogeneradors és un frau de llei.

Els projectes per construir parcs d’aerogeneradors només han de justificar l’impacte ambiental i agrari de cada sol·licitud. És a dir: si una mateixa empresa presenta cinc projectes que preveuen la instal·lació de set molins cadascun, cada sol·licitud ha de justificar només l’impacte d’aquests set molins, sense tenir present que l’impacte real és de 35 unitats. No existeix cap criteri que delimiti la concentració d’aerogeneradors. Es construeixen grans macroparcs sota l’aparença de petits centres de producció, i la Generalitat participa conscientment d’aquesta enganyifa.

Aquest frau de llei també es produeix respecte del nom de les empreses que opten a l’adjudicació. El Decret no preveu cap tipus de mesura de control per garantir que pertanyen a empreses arrelades al territori. De fet, els responsables públics deixen entabanar-se, fent els ulls grossos davant la creació d’empreses pantalla, suposadament d’àmbit local, creades per les empreses multinacionals. Les directrius impulsades pel conseller Calvet permeten que la producció d’energia depengui de les grans empreses de l’IBEX-35 amb seu a Madrid.

5.- Llei molt perjudicial pel medi ambient i els nostres boscos.

A vegades equiparem el foment de les energies renovables com una mesura positiva pel medi ambiental. Si s’executa bé és així, però en aquest cas ens trobem en una situació del tot contrària. El fet que els centres de producció elèctrica estiguin a més de cents quilòmetres dels llocs on es produirà té grans conseqüències.

La normativa propulsada pel conseller Decret estableix “que la persona promotora d’un parc eòlic resta obligada a restituir els terrenys al seu original en finalitzar l’activitat”. Al nostre entendre, és impossible garantir aquesta disposició: com es podrà treure el formigó dels subsòl? Com tornaran a habitar-se les masies abandonades? Com es recuperaran les partides de terreny dividides? Com es recuperaran les espècies animals amenaçades? La SEBS va haver de ressaltar  al conseller i als directors generals un fet que considerem evident: la natura no és una pissarra que es pot dibuixar i esborrar a conveniència.

D’altra banda, cal considera que l’actual normativa no preveu una garantia estandard per tal que les empreses promotores retornin els terrenys a l’estat original. L’import de la garantia depèn de l’avaluació que cada tècnic faci de cada projecte concret. El Decret que empara la normativa tampoc preveu què fer quan l’empresa promotora ha externalitzat els seus serveis, ha desaparegut o està liquidada.

Des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat ens van assegurar que no tirarien entre el Decret 16/2019, que permet la implementació de grans centrals eòliques sense cap mena de regulació, i que tampoc establirien cap mena de moratòria. Des de la SEBS insistim: és un error prioritzar la massificació de parcs al benestar de la gent que vivim a la Baixa Segarra. La nostra comarca no és un magatzem de l’energia de les grans ciutats ni un paratge lucratiu per les grans empreses de Madrid a les quals la Generalitat se subordina. La Baixa Segarra ha de ser una terra on viure-hi sigui possible, on la gent pugui treballar-hi i formar-hi un projecte de vida. I això serà impossible si aquest projecte tira endavant i destrossem la nostra comarca. Suma’t a la SEBS, i ajuda a evitar-ho!

Sobirania Energètica Baixa Segarra

Publicat a

Carta oberta al president del Consell Comarcal i als alcaldes de la Baixa Segarra: el transvasament de l’Aigua de l’Ebre hipotecarà el nostre futur

Dissabte 11 de juliol, el president Torra i el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet van venir a Santa Coloma de Queralt per firmar un acord sobre l’abastament d’aigua potable als municipis de la Baixa Segarra. Des de la Volem Aigua Potable! considerem que el projecte de potabilització de l’aigua s’està efectuant amb improvisació i un excés de triomfalisme no justificat. Des de la plataforma tenim motius que ens fan ser escèptics sobre la conveniència d’efectuar el transvasament de l’aigua de l’Ebre a la nostra comarca.

Volem agrair la disponibilitat de l’alcalde de Santa Coloma, Sr. Ramon Mullerat, per atendre en una reunió les preguntes que tenim des de la Plataforma per l’Aigua Potable! En aquesta reunió, celebrada el 29 de juliol, també hi va ser present l’enginyer industrial Igor Jané, tècnic del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i coautor del Pla Director d’Abastament del Servei Municipal d’Aigua a Santa Coloma de Queralt. Després de fer aquesta reunió, i havent recollit prèviament informació a compte propi, volem fer les següents consideracions:

1.- No s’ha estudiat alternatives.

Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB) se’ns va informar que l’abastament d’aigua potable a la Baixa Segarra amb aigua de l’Ebre és un projecte pensat per solucionar la potabilització de l’aigua a cinquanta anys vista. Per aquest motiu, i també per l’elevat cost del projecte (11 milions), ens sorprèn que no s’hagin considerat alternatives, com ara la construcció d’una planta potabilitzadora a Santa Coloma. Des del CCCB se’ns ha reconegut que només han contemplat seriosament l’alternativa de portar aigua de l’Ebre. Seria preferible estudiar els costos i beneficis de les dues grans alternatives -transvasament o potabilitzadora- i llavors valorar la millor opció.

2.- Projecte inacabat i de manteniment ruïnós. 

En l’acte celebrat a Santa Coloma es va firmar l’elaboració d’un projecte per portar aigua de l’Ebre a Forès. El projecte per abastar els altres municipis de la Baixa Segarra encara no ha estat elaborat ni s’ha concedit subvencions per a desenvolupar-lo. Malauradament, no s’ha fet un càlcul del cost econòmic que tindrà la portada de l’aigua a l’Ebre a Santa Coloma. No s’ha decidit quants metres cúbics es demanaran, quin serà el cost per l’usuari, i quina despesa haurà d’afrontar l’Ajuntament en els pressupostos anuals. S’ha de tenir present que actualment la xarxa d’aigua de Santa Coloma perd entre el 41% i el 55% del clavegueram. És a dir: més de la meitat de l’aigua que paguem la llençaríem directament al clavegueram.

3.- Cost de les infraestructures injustificable.

Els Ajuntaments de la Baixa Segarra hauran d’assumir entre el 5 i el 7% de les obres de canalització per portar l’aigua de l’Ebre des de l’empresa Frida de Sarral. En el cas de Santa Coloma, suposaria una despesa de 410.000€ (aprox). Aquest import podria augmentar-se si el pressupost total de l’obra s’incrementa, com és habitual en aquest tipus d’obres. Per contextualitzar la xifra: suposaria invertir més del doble de diners del que garanteix la Generalitat a Santa Coloma en el període 2020-2024. Trobem completament inadmissible que Santa Coloma hagi d’assumir aquesta despesa tot i pagant anualment un cànon de 130.000€ a l’Agència Catalana de l’Aigua des de fa quinze anys. És una burla a tots els colomins i colomines. També lamentem que la Diputació de Tarragona hagi reduït a la meitat la quantitat que aportava per la construcció del Canal Segarra – Garrigues, passant de dos milions a un.

4.- Animalada mediambiental i sense-sentit econòmic.

Al terme municipal de Santa Coloma neix una vessant del riu Corb, que és afluent del Segre, i al seu torn  aquest de l’Ebre. Podem afirmar, doncs, que Santa Coloma aporta cabalatge a l’Ebre. Per això no té cap raó de ser que consumim aigua de l’Ebre provinent d’Amposta. És una absurditat a nivell ambiental, i també a nivell econòmic, atès que pagarem una aigua que podríem extreure del nostre propi subsol. Segons el Pla Director elaborat pel Consell Comarcal, Santa Coloma podria extreure un 56% més d’aigua del subsol, fet que garantiria completament les seves necessitats, actualment ja cobertes.

5.- Dependència energètica.

Des de la plataforma Volem Aigua Potable! no volem contribuir al transvasament de l’Ebre. Per motius ecològics, i també d’autosuficiència. Considerem que no és convenient dependre energèticament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), un organisme integrat per empreses com REPSOL, ERCROS, CEPSA i altres, els interessos de les quals no són el benestar públic sinó el benefici privat. No sabem quines tarifes dictarà el CAT i segons quins paràmetres ho farà.

Creiem que no és bo que un organisme extern (el CAT) dicti els preus de la nostra aigua. Si podem evitar-ho, no és recomanable tenir externalitzat un servei tan sensible i important com és l’aigua. Preferim ser propietaris dels nostres recursos, tenir-ne el control. No pagar una quota indefinidament com a llogaters. Des del Consell Comarcal se’ns ha assegurat que en cas de restriccions d’aigua, els municipis de la Baixa Segarra no serien els més afectats per ser els més llunyans de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre. Des de la Plataforma som més escèptics sobre les conseqüències que tindria l’escassetat d’aigua.

6.- No s’han fet els deures en el manteniment de la xarxa d’aigua.

A Santa Coloma no s’han fet els deures en el manteniment de la xarxa d’aigua. En les legislatures dels alcaldes Borràs (2007 – 2015), Trullols (2015 – 2019) i de moment Mullerat (2019 – 2020) no s’ha fet cap tipus d’obra per a millorar-ne l’eficiència. Una deixadesa que té conseqüències nefastes, i si no es corregeix aquesta tendència s’incrementaran, en l’erari públic.

7.- L’Agència Catalana de l’Aigua fa deixadesa de funcions.

El 2017, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va convocar una línia d’ajudes per a millorar l’abastament d’aigua en alta, és a dir les canonades que van fins als dipòsits dels municipis. Tots els municipis de la Baixa Segarra van rebre entre el 88% i el 90% de l’import sol·licitat per a construir potabilitzadores municipals, a excepció de Santa Coloma que va rebre únicament el 43%. Aquesta gran biaix percentual ens inclina a pensar que l’ACA està boicotejant la instal·lació d’una planta potabilitzadora a la Vila.

8.- Excés de triomfalisme.

El Consell Comarcal és l’organisme impulsor del transvasament d’aigua de l’Ebre als municipis de la Baixa Segarra. En el seu perfil personal a Twitter, el president Trullols va escriure (11 de juliol): “Pas definitiu per l’abastament d’aigua a nou municipis de la Conca de Barberà. Avui s’ha formalitzat la signatura entre el president de Consorcis d’Aigües de Tarragona i el president del Consell Comarcal. Un dia “històric” [les cometes són seves] per la nostra comarca”.

Des de la plataforma Volem Aigua Potable! no compartim aquesta mostra de triomfalisme. Un pas definitiu suposaria poder obrir les aixetes i beure aigua amb tranquil·litat. Ens sorprèn aquesta confiança excessiva amb les administracions, atès que durant quinze anys no han estat capaces de resoldre aquest problema de màxima gravetat, i que només han passat tres anys des de la signatura de l’acord històric -incomplert- per abastir Santa Coloma a través del canal Segarra – Garrigues. Ja s’han firmat prou “acords històrics” per saber que la paraula donada per les administracions, fins i tot quan consta firmada per escrit, no es pot prendre seriosament.  

Volem Aigua Potable!

Publicat a

Les plataformes veïnals ‘Sobirania Energètica Baixa Segarra’, ‘PACA’ i ‘Volem Aigua Potable!’ exigeixen al president Torra i al conseller Calvet que apostin per la potabilització de l’aigua local i per un model energètic de proximitat

– Més de 3.000 habitants de la Baixa Segarra no disposen d’aigua potable des de fa 15 anys.

-Està prevista la instal·lació de 138 aerogeneradors a la Baixa Segarra.

-Els convocants de la concentració denuncien que en l’elaboració d’ambdós projectes – arribada a l’aigua potable i implantació de parcs eòlics – s’estan prioritzant els interessos de grans empreses per damunt d’alternatives més econòmiques i respectuoses amb el medi ambient.

La plataforma Volem Aigua Potable! s’oposa a l’arribada d’aigua de l’Ebre com a solució per fer arribar aigua potable a nou municipis de la Baixa Segarra, tenint en compte que la comarca gaudeix d’un gran volum d’aigua en el subsòl, fet que permet i recomana la instal·lació de plantes potabilitzadores gestionades municipalment. D’altra banda, des de Sobirania Energètica Baixa Segarra [SEBS] i la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors [PACA] s’assenyala que, si es materialitza la instal·lació de 138 aerogeneradors de 196 m d’alçada suposarà un dany irreparable per a una comarca on actualment ja s’hi ubiquen 200 molins.

Les tres plataformes consideren que cap d’aquests dos projectes respon a un model sostenible d’aprofitament dels recursos locals, tant pel que fa a l’energia eòlica —que es preveu que es consumeixi a més de cent quilòmetres del lloc de producció— com a l’aigua de l’Ebre —que es preveu que arribi mitjançant un transvasament des de Sarral.

Sobirania Energètica Baixa Segarra, la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors i Volem Aigua Potable! també lamenten l’opacitat i la manca de planificació amb què s’estan gestionant aquests projectes. En conseqüència, reclamen que la ciutadania sigui consultada pels diferents escalafons de l’Administració (nacional, provincial, comarcal i local) i que es compti amb l’opinió del teixit associatiu que la conforma, tenint en compte la rellevància i la transcendència per al territori d’aquests projectes.

Optimització dels recursos: potabilització de l’aigua local
Segons fonts no oficials (aquesta trobada no s’ha fet pública), el motiu de la visita del president Torra i el conseller Calvet és la rúbrica de l’acord per la portada d’aigua de l’Ebre a nou municipis de la Baixa Segarra, als quals fa més de quinze anys que se’ls vulnera el dret bàsic d’accés a l’aigua potable. La plataforma ciutadana es mostra escèptica respecte el projecte, atès que els promotors de l’acord —Agència Catalana de l’Aigua, Diputació de Tarragona, Consell Comarcal de la Conca de Barberà i ajuntaments— no han informat sobre les condicions pactades: quines conseqüències mediambientals tindrà la canalització, quin serà el preu de l’abastament i quin organisme el fixarà, i què passarà en cas de restriccions. La plataforma argumenta que hi ha una gran quantitat d’aigua disponible en el subsòl, motiu pel qual defensa la creació de potabilitzadores locals que permetin l’autoconsum dels municipis afectats.

Sí a les renovables – no a la massificació d’aerogeneradors
Sobirania Energètica Baixa Segarra  i la PACA reclamen un model sostenible, just i democràtic de transició energètica cap a les energies renovables. Consideren que cal una planificació sobre el model energètic que englobi tot el país, respecti l’equitat territorial, que sigui solidari entre territoris, que esdevingui un revulsiu per al repoblament del món rural i que impliqui la generació de valor afegit per a les comunitats afectades. Les dues plataformes alerten de les previsibles conseqüències negatives que comportarà la massificació d’aerogeneradors a la zona, com: impossibilitat d’optar a un model energètic alternatiu, degradació del paisatge i la biodiversitat, empitjorament de la qualitat de vida de la ciutadania, pèrdua d’atractiu turístic, envelliment de la població, fre a possibles iniciatives econòmiques i culturals, incentiva la despoblació… A tot això, l’impacte econòmic al territori és mínim, ja que les empreses promotores, a diferència d’altres projectes anteriors, només pagaran als municipis l’impost sobre béns immobles i el corresponent a la llicència d’obres: una hipoteca molt cara, a parer de Sobirania Energètica Baixa Segarra i la PACA.

Ambdues entitats aposten per una planificació energètica responsable i equitativa, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum, i per la promoció de les instal·lacions d’autoconsum.

Volem Aigua Potable!, Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors i Sobirania Energètica Baixa Segarra

Publicat a

Preguntes freqüents

Preguntes Freqüents sobre els Parcs Eòlics – 1Baixa
Preguntes Freqüents sobre els Parcs Eòlics – 2Baixa

Des de Sobirania Energètica Baixa Segarra ens oposem a la Llei Calvet, que preveu la massificació eòlica a l’altiplà de la Segarra i zones del Camp de Tarragona.

Actualment, ja hi ha presentats 13 projectes que afecten als municipis de Les Piles, Conesa, Llorac, Santa Coloma, Forès, Bellprat i Pontils.

CONSEQÜÈNCIES EN EL PAISATGE

  1. Gran impacte visual: ·Molins de 200 m d’alçada (4 campanars de Santa Coloma o 10 vegades el campanar de Les Piles). Línies aèries. No està garantit soterrament de les línies; previsiblement seran aèries i  tindran un gran impacte. Fins quan? Les empreses promotores, que  no tenen cap vinculació amb la nostra comarca,  com desinstal·laran els parcs quan s’acabi la concessió? Encara existiran, aquestes empreses?
  2. Impossibilitat de gaudir de les pràctiques esportives i de lleure: ciclisme, senderisme…
  3. Erradicació d’indrets emblemàtics de la nostra memòria col·lectiva, com ara els accessos a  Sant Miquel o el Castell de Queralt tal com els hem conegut fins ara. Un patrimoni mil·lenari destruït.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

  1. Cap benefici pels Ajuntaments.
  2. Despoblament i envelliment de la Baixa Segarra. Serà poc atractiu viure-hi amb el paisatge destrossat.
  3. Pèrdua d’atractiu turístic de la nostra comarca. La destrucció del paisatge suposarà una gran reducció de visitants a la nostra comarca.

CONSEQÜÈNCIES ECOLÒGIQUES

  1. S’abocaran milers de tones de formigó en el subsòl, provocant un dany no calibrat en el nostre sistema aqüífer.
  2. Reforçarà la producció d’energia bruta. Es fomenta la creació de grans xarxes de distribució que tenen un gran impacte mediambiental. La producció d’electricitat a més de 100km  de les ciutats on es consumirà és una barbaritat mediambiental.
  3. Augmentarà el poder de les grans oligarquies energètiques, fomentant la dependència a grans multinacionals gens preocupades per la lluita ecologista.

QUE NO HI TENIM RES A DIR, NOSALTRES?

  1. _Centralisme. La Llei Calvet s’ha impulsat sense consultar els municipis afectats.
  2.  Opacitat. Els Ajuntaments no estan informant públicament sobre els projectats presentats i les intencions que tenen.
  3. Legitimitat? En presentar-se a les eleccions del maig de 2019, cap partit polític era coneixedor de la Llei Calvet. Els equips de govern no tenen legitimitat per aprovar la massificació eòlica sense consultar- ho als veïns. Cap partit polític català mai ha dut aquest projecte en el seu programa.

QUÈ RECLAMEM?

Als Ajuntaments

  1. APROVAR acords de ple de rebuig contra la Llei Calvet.
  2. ATURAR immediatament tota negociació amb les empreses concessionàries.
  3. INFORMAR diligentment els veïns de les seves intencions.

Al govern de Catalunya i al conseller Damià Calvet:

  1. REVOCAR la Llei que promou la Massificació Eòlica a la Baixa Segarra.
  2. APOSTAR per un model de transició ecològica respectuós amb el territori:

• Distribuir més equitativament els parcs d’aerogeneradors arreu de tot el territori de Catalunya.

• Fomentar l’autoproducció d’energia per part dels municipis, evitant la dependència de les grans corporacions privades.