Categoria: General

Publicat a

Aigua potable: deixem d’improvisar?

Volem Aigua Potable! refusa el transvasament de l’aigua de l’Ebre per car, insostenible i per la manca d’un estudi previ d’alternatives.

Des de la plataforma hem presentat un document a l’Ajuntament de Santa Coloma on avaluem diverses alternatives amb els pros i contres

L’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va convocar una sessió informativa, divendres 22 de gener, per informar sobre el transvasament d’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra. En Ramon Mullerat i l’Igor Jané, alcalde de Santa Coloma i tècnic del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB), van explicar el projecte i van respondre les preguntes dels assistents. Des de la plataforma Volem Aigua Potable! volem agrair la convocatòria d’aquesta reunió a l’Ajuntament.

Amb aquest escrit, desitgem compartir les principals inquietuds que tenim sobre aquest projecte, que al nostre entendre s’està gestant des de la improvisació constant:

L’aigua que arribarà a la Baixa Segarra serà potable? Ni el Consorci d’Aigües de Tarragona ni el Consell Comarcal de la Conca de Barberà no es comprometen a abastir els municipis de la Baixa Segarra amb aigua potable. En els convenis firmats fins ara, només especifiquen que els hi proveiran “aigua en alta”. La plataforma Volem Aigua Potable! ha advertit sobre aquesta greu mancança en la redacció dels acords, però no hi ha voluntat de corregir el text.

Qui es responsabilitzarà d’abastir d’aigua els municipis de la Baixa Segarra?

El Consorci d’Aigües de Tarragona es responsabilitzarà d’abastir d’aigua Forès, on es preveu que el Consell Comarcal faci un dipòsit per traslladar-la a tots els altres municipis de la Baixa Segarra que sol·liciten aigua. L’abastiment als altres municipis de la Baixa Segarra dependrà del Consell Comarcal, un organisme no especialitzat en aquest àmbit.

Quanta aigua demanarà Santa Coloma? En la sessió informativa, l’Ajuntament va dir que sol·licitaria uns 250.000 o 260.000m3 cada any. Tanmateix, en el conveni firmat entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal, aquesta xifra s’eleva fins als 340.000m3. O bé no se’ns diu la veritat, o bé s’ha firmat un acord sabent que les xifres acordades no són reals. 

Quin cost tindrà per l’Ajuntament de Santa Coloma la demanda d’aigua?

L’alcalde va informar que el cost per l’Ajuntament rondarà 1€/m3; pels usuaris, el cost serà d’uns 2€/m3,, atès que la meitat de l’aigua es perd en fruites, i en conseqüència el preu de la tarifa s’ha de doblar.

Aquestes fuites expliquen el biaix entre l’aigua consumida anualment a Santa Coloma (130.000m3) i el volum que ha demanat l’Ajuntament al Consell Comarcal (340.000m3). Aquest diferencial suposarà un sobrecost aproximat de 210.000€ anuals per la Vila. A més, mentre duri el procés de construcció de les canonades d’aigua, l’Ajuntament haurà de pagar 13.800€ en concepte de reserva d’aigua, malgrat no disposar-ne.

Quins usos tindrà l’aigua provinent de l’Ebre? L’aigua provinent del transvasament de l’Ebre servirà per tot tipus d’usos: dutxa, WC, rec, etcètera. Un sistema que al nostre entendre és ineficient, no sostenible i malgastador. Si l’aigua és potable, com esperem, també servirà per beure i cuinar.

Què opina l’Ajuntament de Santa i el Consell Comarcal sobre la possibilitat de fer una potabilitzadora? Emeten opinions contradictòries. En la sessió informativa del 22 de gener, el tècnic del Consell va dir que probablement era una opció poc viable; una afirmació sorprenent, ja que el febrer de 2020, en el Pla Director d’Abastament del Servei Municipal d’Aigua redactat pel mateix Consell, es definia que la creació d’una potabilitzadora és una “prioritat alta”. En la mateixa sessió, l’Ajuntament de Santa Coloma també afirma que és una opció poc viable, tot i que havia acceptat una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per fer-ne una.

En resum:

  1. L’acord pel transvasament de l’aigua de l’Ebre no garanteix l’abastament d’aigua potable.
  2. La gestió de l’abastament d’aigua anirà a càrrec del Consell Comarcal, un organisme sense experiència ni probablement recursos.
  3. Santa Coloma haurà d’assumir un sobrecost anual d’uns 210.000€.
  4. Si arriba aigua potable, s’utilitzarà (i pagarà) per usos innecessaris.

Malgrat tots aquests punts, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma, celebrat el 28 de gener, va aprovar per unanimitat la signatura del conveni amb el Consell Comarcal de la Conca de Barberà per tramitar el transvasament de l’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra.

Una proposta més eficient: potabilitzadora i doble xarxa d’aigua.

Des de Volem Aigua Potable! pensem que els partits polítics de Santa Coloma estan decidint des del desconeixement. No han contrastat les diferents alternatives existents per abastir Santa Coloma d’aigua potable. Per això pensem que el vot dels partits colomins no és conscient ni fonamentat.

                Com a plataforma defensem una proposta que considerem més eficient: la creació d’una planta potabilitzadora per a usos de boca i la creació d’una segona xarxa per a usos no de boca. Considerem que aquesta proposta  té nombrosos avantatges:

1.- Garanteix aigua potable a Santa Coloma.

2.- Redueix la quantitat d’aigua que s’ha de potabilitzar a un 5% del volum necessari. Un fet molt important, ja que per la potabilització d’un metre cúbic d’aigua se’n requereixen aproximadament tres.

3.- S’evita usar aigua potable, que és un bé escàs, per a usos innecessaris.

4.- Eficiència dels recursos. Tot el cost del projecte suposa una millora en la inversió. S’arreglen les deficiències en la xarxa. En el transvasament de l’aigua del CAT, cada any es perdran centenars de milers d’euros en fuites.

5.- Es manté la titularitat de la gestió de l’aigua, i en conseqüència, el control sobre el preu.

Creiem que és la més econòmica i sostenible.  Hem presentat un document a l’Ajuntament on es detallen els avantatges i inconvenients de tres grans alternatives que actualment hi ha sobre la taula: 1) el transvasament de l’aigua del Delta de l’Ebre, 2) la creació d’una gran potabilitzadora que cobreixi tots els tipus de consum; i 3), com acabem de dir, la creació d’una potabilitzadora i una doble xarxa d’aigua.

L’hem elaborat amb el màxim rigor possible, però des de les nostres limitacions i sense el coneixement de totes les dades. Emplacem l’Ajuntament a completar aquest document; a fer un exercici tan senzill i necessari com estudiar totes les alternatives possibles. Una decisió tan transcendent s’ha de prendre amb coneixement de causa, i això implica estudiar totes les possibilitats disponibles, tenint en compte els costos, la sostenibilitat i l’impacte ambiental.

Volem Aigua Potable!

Publicat a

Els costos de portar l’aigua potable de l’Ebre: el que el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Santa Coloma no t’expliquen

Si l’Ajuntament de Santa Coloma firma la proposta d’abastament d’aigua del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, llençarà la meitat de l’aigua (i diners) que pagui al Consorci d’Aigües de Tarragona

En el número de setembre de La Segarra vam publicar un article titulat «Per què Santa Coloma demana tanta aigua i quin cost tindrà en els pressupostos municipals?». Tres mesos més tard, desconeixem encara les respostes a aquestes dues preguntes. Tant nosaltres com el conjunt de veïns de Santa Coloma. És urgent que el Consell i l’Ajuntament compareguin en una xerrada pública de manera imminent.

En el Ple del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB) celebrat el 30 de novembre es va aprovar el Conveni de cooperació entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i els ajuntaments de Sarral, Santa Coloma de Queralt, les Piles, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Forès, Passanant i Belltall per a l’execució del projecte d’abastament d’aigua en alta amb connexió al Consorci d’Aigües de Tarragona. L’aprovació definitiva del conveni queda pendent de la ratificació per part dels ajuntaments. Demanem als ajuntaments de la Baixa Segarra, i específicament al de Santa Coloma com a capital de la comarca, que no firmin aquest conveni. Considerem que es tracta d’una temeritat pels motius que exposem a continuació:

No volem pagar unes infraestructures que han d’assumir la Generalitat i el Consorci d’Aigües de Tarragona. Des de fa quinze anys Santa Coloma pagant 130.000 € anuals a l’Agència Catalana de l’Aigua, tot i no disposar d’aigua potable. És a dir, un acumulat de dos milions d’euros. És completament injustificable que l’Ajuntament hagi de pagar 227.000 € per tal que l’aigua arribi a la població. Més encara considerant que l’Ajuntament —com tots els altres municipis de la Baixa Segarra— haurà d’avançar el 77 % de l’import en la primera fase del projecte de canalització de l’aigua de Sarral a Savallà del Comtat, quan només haurà arribat a Forès.

Les fases 2 i 3 del projecte del Consell Comarcal, que preveuen l’arribada de l’aigua de Forès als altres municipis de la Baixa Segarra, encara no tenen garantits diners públics, que estan subjectes a subvencions que encara no estan convocades. Insistim: per quins motius els ajuntaments avancen el 77 % dels diners que han d’aportar en la fase 1, que suposa només un 41 % del cost total del projecte? Per què assumeixen un sobrecost del 87 % —que a Santa Coloma es tradueix en 83.000 € extres— en aquesta fase inicial? En qualsevol
cas, creiem que els ajuntaments no han d’afrontar aquests costos infraestructurals. Els ha d’assumir íntegrament la Generalitat de Catalunya (com a institució responsable de garantir l’accés a l’aigua potable) o el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), com a organització que vol lucrar-se amb el projecte. Durant massa temps ja hem pagat un sobrecost.

No volem llençar la meitat de l’aigua (i dels diners) que pagarem. Segons la previsió del 2021, la tarifa mitjana per metre cúbic del CAT és de 0,5232 €. Atès que l’Ajuntament de Santa Coloma sol·licita 340.000 m3 al Consorci d’Aigües de Tarragona, això significa que hauria de pagar anualment uns 178.602 € (aproximadament) per aconseguir que l’aigua arribi als dipòsits municipals. Considerant que la meitat de l’aigua de Santa Coloma es perd en fuites, significa que llençaríem cada any 90.000 € tranquil·lament. Aquesta xifra ha estat calculada en el millor dels supòsits, ja que no contempla altres despeses, com ara els impostos de la Generalitat o les quotes de manteniment. Per això pensem que seria més intel·ligent destinar unes quantes d’aquestes anualitats a construir una potabilitzadora municipal i no dependre del CAT.

En aquest sentit, volem apuntar que en la reunió constitutiva de la plataforma Volem Aigua Potable! (juliol del 2019), tres regidors de l’Ajuntament de Santa Coloma van reconèixer que qualsevol solució sobre l’arribada de l’aigua era impensable sense abans haver arreglat la xarxa d’aigua. Us imagineu gastar molts diners en la calefacció d’una casa on falten la meitat de les parets? Algú pagaria tants diners perquè l’aire calent marxés al carrer? Això precisament és el que proposa aquest projecte. Fem una crida a la responsabilitat. L’Ajuntament no té diners, els diners són del poble, de les famílies. L’obligació de l’Ajuntament és administrarlos bé, no llençar-los.

No volem haver de pagar un projecte sobredimensionat. Ningú no ens ha sabut explicar per què Santa Coloma demana una quantitat d’aigua tan desmesurada (340.000 m3), comparada amb les altres poblacions. És una xifra completament desproporcionada. Fins i tot el Sr. Magí Trullols, president del Consell, actuant en una sessió plenària de l’Ajuntament de Santa Coloma en qualitat de regidor, va defensar que es tractava d’una xifra excessiva.

No volem pagar diners al Consorci d’Aigües de Tarragona sense disposar d’aigua potable. Estem en contra, ja ho sabeu per anteriors escrits, que el consum d’aigua potable a la Baixa Segarra depengui dels interessos lucratius d’un consorci privat. A més, considerem absolutament injustificable que els ajuntaments hagin de pagar diners al CAT (en concepte de reserva d’aigua) des de finals del 2021, quan en el millor dels casos no en disposaran fins a principis del 2024. Durant anys, pagarem per aigua potable sense disposar-ne.

No volem firmar un conveni que no concreta els costos de manteniment del servei. Quant hauran de pagar els ajuntaments anualment per disposar d’aigua potable? El conveni aprovat pel Consell Comarcal no estableix cap cost estimat. De quina durada és la concessió del servei al CAT? Hi ha una demanda d’aigua mínima sol·licitada? Com repercutirà en la factura dels usuaris? En el cas de Santa Coloma, s’hauran de seguir pagant els 130.000 € anuals a l’Agència Catalana de l’Aigua? Massa preguntes, i massa importants, sense resposta.

És imprudent firmar cap conveni sense saber quin cost total suposarà aquest compromís en el pressupost anual de l’Ajuntament de Santa Coloma. Si no vigilem, correm el perill de caure en una situació paradoxal i dramàtica. És a dir: que la gran despesa pressupostària
que ens exigeix el pagament al CAT augmenti el deute municipal de l’Ajuntament i, en conseqüència, dificulti arreglar les fuites de la xarxa d’aigua. En aquest supòsit, els desequilibris econòmics cada any serien més grans, el sistema resultaria del tot insostenible. El conveni entre el Consell i el CAT només contempla el cost d’infraestructura, no pas la viabilitat econòmica del projecte a mitjà termini. Error nefast, imprudència màxima.

No volem renunciar a alternatives més eficients i sostenibles a curt, mitjà i llarg termini. La construcció d’una potabilitzadora ens permetria no dependre d’una organització lucrativa, i no llençar centenars de milers d’euros. De fet, el 2 de novembre del 2017 l’Ajuntament de Santa Coloma va rebre una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (130.000 €) per fer una potabilitzadora. El pressupost total del projecte era de 340.000 €, per la qual cosa l’Ajuntament havia d’afegir-hi 210.000 €. Uns números que devien convèncer el llavors equip de govern, del qual formaven part els alcaldes Trullols i Mullerat, ja que van acceptar impulsar la potabilitzadora en un decret firmat el 23 de juliol del 2018. Per què fa dos anys era una solució vàlida i ara Santa Coloma s’haurà de gastar molts més diners? Per què s’ha optat per dependre d’entitats privades en lloc d’abastir-nos nosaltres mateixos?


No volem donar suport a un projecte construït sobre afirmacions falses. Fa quinze anys que no tenim aigua potable. Les administracions han assumit que podem estar quatre anys més sense disposar-ne. És urgent construir una potabilitzadora que redueixi ostensiblement aquests terminis. No podem donar suport a aquesta nova demora, i tampoc a les afirmacions falses que propugnen els defensors de la privatització del servei d’aigua al CAT. Ni és cert que Santa Coloma estigui exposada a episodis de sequera (tenim unes condicions hidràuliques molt millors que a les Terres de l’Ebre), ni que la construcció d’una potabilitzadora redueixi perillosament el nivell freàtic de l’aigua del nostre subsòl. Els nivells van mantenir-se estables quan Santa Coloma tenia quatre-cents habitants més i les grans empreses de prefabricats de formigó funcionaven a ple rendiment.

Partits polítics colomins: guieu-vos pels números i el sentit comú, rebutgeu aquest projecte temerari i insostenible.


SUBVENCIONS DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

El 17 de novembre l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar tres línies d’ajuts per millorar el subministrament d’aigua a Catalunya. La primera d’aquestes línies contempla subvencions per millorar la qualitat de l’aigua, substituir les conduccions de fibrociment o optimitzar les captacions dels pous, entre altres accions. Mesures, totes elles, que ens han de permetre avançar cap a la sostenibilitat hidràulica de Santa Coloma.

Volem Aigua Potable!

Publicat a

Benvinguts a Sobirania Energètica Baixa Segarra

Des de Sobirania Energètica – Baixa Segarra ens oposem a la massificació de centrals eòliques i fotovoltaiques a l’altiplà de la Segarra i zones del Camp de Tarragona. Actualment, hi ha presentats 13 projectes que afecten els municipis de Les Piles, Conesa, Llorac, Santa Coloma, Forès, Bellprat i Pontils.

Actualment, els municipis de la Baixa Segarra ja tenen un balanç molt positiu en la producció d’energia eòlica. És a dir, generem molta més energia eòlica que la què consumim.

Aquesta implantació barroera de la transició energètica, duta a terme pels grans oligopolis, representa una gran amenaça per l’economia i el paisatge de la nostra comarca. A més a més, alimenta un model energètic que no és ni democràtic ni de proximitat i que no té en compte les persones del territori, sinó que s’aprofita d’aquest de manera extractiva.

Per això, des d’aquesta plataforma, lluitem per una alternativa neta, sobirana i realment sostenible, i estem en contra de l’explotació eòlica del nostre territori.

SÍ a les energies renovables
NO a qualsevol preu

Publicat a

No permetrem que venguin la Baixa Segarra!

Ja fa gairebé mig any que vam engegar la Sobirania Energètica Baixa Segarra (SEBS). Aquests mesos ens han servit per prendre consciència que hem de lluitar contra dos enemics molt poderosos. D’una banda, les empreses multinacionals ubicades a Madrid, desitjoses de fer grans beneficis amb la massificació de parcs eòlics a la nostra comarca, i òbviament gens preocupades pel progrés econòmic de les persones que hi vivim. De l’altra, una Administració de vegades còmplice, d’altres impotent davant els interessos dels oligopolis, que actua sense cap mena de planificació ambiental, cap mesura territorial i cap voluntat d’acceptar que els ajuntaments participin d’una manera decisiva en la realització de projectes que afecten els seus municipis. Les actuacions de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, encapçalada pel conseller Damià Calvet, demostren que prioritzen els interessos de les empreses de l’IBEX a la voluntat de molts ciutadans que haurien de representar.

Amb aquest escrit volem compartir amb tots els lectors de La Segarra uns quants aspectes que considerem d’interès.

Quan la Ponència d’Energies Renovables qualifica un projecte com a viable considera que no hi ha inconvenient objectiu (ambiental o de desenvolupament rural) que impedeixi la instal·lació dels parcs. No es tracta d’una decisió definitiva, atès que les empreses han de presentar el projecte complet, però sí que és un pas endavant prou important per als seus interessos.

En alguns casos, la Ponència ha definit les sol·licituds com a viables, però especifica que els projectes definitius han de complir un seguit de condicions.

Des de la SEBS considerem que la manca de planificació de la Conselleria és flagrant; es fa palesa en el fet que sol·licituds presentades en el mateix emplaçament reben resolucions diferents. Un exemple és el cas dels projectes Pla Codony (no viable) i Seré (viable), en el qual les resolucions i argumentaris de la Ponència d’Energies Renovables són pràcticament idèntics.

A més dels parcs per instal·lar molins, també s’estan tramitant projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques a Santa Coloma i Bellprat, en extensions de 112 i 83 hectàrees respectivament. Es preveu que en les pròximes setmanes es rebrà una allau de sol·licituds per instal·lar parcs fotovoltaics.

Requeriments públics a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

En la reunió celebrada amb el conseller Damià Calvet a finals d’agost vàrem acordar que la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, encapçalada per Ferran Miralles, respondria els aclariments que li formularíem des de la SEBS. Gairebé de manera immediata vam remetre un document amb una trentena de preguntes. El nostre objectiu és entendre l’abast i el model del projecte de desenvolupament energètic del Govern per a Catalunya i, en particular, la seva afectació a la nostra comarca. Fa aproximadament un mes el senyor Miralles va respondre el correu afirmant que hi estava treballant, però de moment no hem obtingut resposta als nostres dubtes.

A finals de juliol Sobirania Energètica Baixa Segarra va presentar una instància a l’Ajuntament de Santa Coloma, com a capital de la comarca, que recollia tres demandes: 1) l’organització d’una xerrada, per part del mateix Ajuntament, «sobre els projectes d’implantació de nous aerogeneradors al municipi, així com sobre el projecte de portada d’aigua de l’Ebre»; 2) informació «sobre les alternatives que l’Ajuntament preveu tant en l’àmbit energètic com en el de la gestió dels recursos hídrics del municipi», i finalment 3) que es «mantingui informada la població sobre les possibles novetats rellevants que puguin anar sorgint amb relació a aquests dos temes».

Com que no vam obtenir cap resposta, a principis de novembre hem presentat una segona instància a l’Ajuntament amb les mateixes demandes. Fa escassos dies se’ns ha respost que l’Ajuntament treballaria en l’organització d’una xerrada, que ateses les actuals circumstàncies se celebraria virtualment.