És innegable l’emergència climàtica que estem vivint i la necessitat de fer una transició energètica cap a les energies renovables per abandonar definitivament els combustibles fòssils com a font d’energia. Per fer-ho és indispensable l’eficiència i l’estalvi energètic i el desenvolupament d’energies renovables.
L’emergència climàtica i els manaments legals de la Unió Europea insten als governs, i entre ells la Generalitat, a produir la totalitat del consum energètic amb energies renovables cap a l’any 2050.
La manca de planificació energètica, la falta d’inversions públiques i l’endarreriment de les polítiques d’estalvi i eficiència energètica per part de la Generalitat de Catalunya durant molts anys han fet que, a correcuita i sense planificació territorial, estratègica ni ambiental, s’hagi aprovat el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Aquest Decret Llei facilita la tramitació per implantar les centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques, que permet a les grans empreses de l’oligopoli i grups d’inversió presentar projectes quan vulguin, a on vulguin i com vulguin, amb pocs requeriments legals, ambientals i econòmics, i sense tenir en compte el consens social, territorial i la participació pública de les zones afectades.
Aquesta normativa ha fet que hi hagi una allau de projectes de centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques concentrades en llocs molt concrets de la zona de Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, concentrant totes aquestes centrals; territoris que tenen sòl barat (no hi ha cap avantprojecte ubicat en sòl urbà i urbanitzable), poca oposició social i institucional i que permeten a les grans empreses de l’oligopoli i fons d’inversió obtenir grans beneficis econòmics, tot i que aquestes centrals productores s’ubiquen lluny de les zones amb més consum energètic.
Tal com marca la normativa europea, espanyola i la pròpia normativa Catalana, per portar a terme el desenvolupament de les energies renovables cal, en primer lloc, fer una planificació territorial i estratègica per tal que aquest desenvolupament sigui coherent i just: territorialment, ambientalment, econòmicament i socialment.
Ponència d’Energies Renovables
La Ponència d’energies renovables és un òrgan col·legiat, integrat per personal dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya implicats amb la tramitació; és qui dona el vistiplau o no de la ubicació de tots els avantprojectes de centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques que es presenten a Catalunya i que són regulats per la Normativa del Decret Llei 16/2019.
Malauradament, aquest òrgan decisori està sent del tot opac, atès que els criteris econòmics, ambientals, socials i culturals que utilitza per determinar la viabilitat dels avantprojectes de centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques no són clars ni públics i no se sap quins són realment els factors que determinen si un avantprojecte és viable o no.
Aquest fet es fa palès, per exemple, amb la tramitació de les centrals eòliques projectades a la comarca anomenats “Serè”, “Pla de Serè” i “ Pla del Codony”. Aquestes tres centrals eòliques comparteixen la mateixa ubicació al territori, però la Ponència ha donat viable la central eòlica “Serè i no viables “Pla de Serè” i “Pla del Codony” amb justificacions i criteris diferents per cadascun d’ells. Com pot ser que dos avantprojectes es declarin no viables perquè la zona on s’ubiquin és una zona de connector biològic i un altre es declari viable si els criteris que s’utilitzin per a la seva valoració haurien de ser els mateixos i els tres avantprojectes s’ubiquen a la mateixa zona?
A més a més, aquest òrgan fa la valoració de l’emplaçament separadament, projecte a projecte, sense tenir en compte les centrals industrials eòliques existents, el seu entorn ni l’efecte acumulatiu d’instal·lacions ni d’altres afectacions locals o supramunicipals, fet que quedaria avaluat si hi hagués una planificació territorial i un consens del territori.
Oligopioli
Les grans empreses de l’oligopoli i els fons d’inversió han pressionat a la Generalitat per tal que la normativa de tramitació sigui beneficiosa per a ells i no es tingui en compte o quedi en un segon pla els criteris ambientals, territorials i socials de les zones on volen implantar.
Bàsicament, els arguments que presenten són els mateixos que utilitzaven quan ens van instal·lar les centrals eòliques i fotovoltaiques ja existents:
- Creació de llocs de treball.
- Desenvolupament socioeconòmic.
- Aportació econòmica pels ajuntament i propietaris.
- Recurs eòlic (vent més favorable per produir energia eòlica).
Aquests promeses, tal com s’ha demostrat amb les centrals industrials eòliques i fotovoltaiques ja instal·lades, no s’han complert; els projectes no han beneficiat al territori ni a la seva gent.
Segons els estudis la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, només es creen el 0,03 llocs de treball per cada MW instal·lat. Els llocs de treball fixos pel manteniment ordinari i són precaris, ja que són empreses subcontractades per la propietària de la instal·lació. A més a més, per operacions complexes de manteniment i avaries (canvi de les pales del molí…) es necessiten empreses especialitzades. Normalment són de la resta de l’estat o estrangeres.
Pel que fa al desenvolupament socioeconòmic, s’ha demostrat que el despoblament dels territoris amb instal·lacions eòliques i fotovoltaiques no s’ha aturat; els serveis bàsics no han millorat (aigua no potable, internet amb baixa cobertura, talls de subministrament elèctric constants, vies de comunicació en mal estat i envellides, en definitiva, els serveis dels territoris no han millorat gràcies a les centrals industrials d’energia eòlica i fotovoltaica). Els territoris on es volen implantar aquestes instal·lacions només tenen com a activitats econòmiques les relacionades amb el paisatge, l’agricultura i la ramaderia, el patrimoni natural i cultural i el turisme. Amb el model actual d’implantació d’energies renovables aquestes oportunitats queden descartades o molt afectades.
L’aportació econòmica al territori queda limitada a una sèrie d’impostos que rep l’ajuntament on s’implanta la central industrial eòlica o fotovoltaica. Aquests impostos són l’Impost de Béns Immobles de Característiques Especials (BICE), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), que només es rebrà una vegada a l’inici de la construcció de la instal·lació.
Per què no s’han presentat projectes d’instal·lacions eòliques en sòl urbà i urbanitzable a prop dels centres de consum? Per què no s’ha presentat cap projecte d’instal·lacions fotovoltaiques a les teulades dels polígons industrials? Per què no s’ha presentat cap projecte d’instal·lacions fotovoltaiques o eòliques en cap infraestructura com una autopista o un canal? La resposta és el benefici econòmic d’aquestes empreses de l’oligopoli no seria màxim.
Pel que fa als propietaris, l’aportació econòmica es calcula una mitjana de 6.000 euros l’any. Això si les empreses promotores de l’oligopoli no expropien el terreny, una opció que disposen i que ja han fet servir diverses vegades.
Un altre argument de l’oligopoli és el recurs eòlic (vent més favorable per produir energia eòlica). Ells defensen que hi ha poques zones on faci “bon vent”. Però la realitat és que el recurs eòlic existeix a tot el territori en gran mesura, però el que busquen novament, amb aquesta afirmació, és el màxim benefici econòmic per tal de poder instal·lar centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques on els hi sigui més rendible pels seus interessos econòmics.
Finalment, cal destacar les estratègies que utilitzen aquestes grans empreses, que contacten d’amagat amb els propietaris dels terrenys on volen construir les instal·lacions i els fan signar a correcuita un contracte de cessió dels terrenys, sense que els propietaris encara no hagin ni pogut conèixer el projecte ni entenguin ben bé les repercussions i les obligacions que suposa aquest contracte.
Ajuntaments afectats
Com ja hem dit, la normativa de tramitació ha provocat una allau de sol·licituds de centrals de generació eòlica i fotovoltaica que ha desbordat ajuntaments i consells comarcals, que en el termini d’un mes han d’estudiar l’avantprojecte sol·licitat i emetre un informe tècnic amb les consideracions de diferents àmbits que afectarà la instal·lació al seu terme municipal.
La majoria de municipis afectats per aquestes centrals són municipis petits que no tenen capacitat de personal ni tècnica per poder fer una valoració i justificació adequades de cada avantprojecte, fet que crea indefensió i una sobrecàrrega de feina que no permet fer una gestió del dia a dia eficient. A més, la Generalitat no ha facilitat cap suport tècnic ni econòmic per afrontar aquesta allau de projectes que volen ser tramitats.
Aquesta problemàtica ha fet que a alguns ajuntaments no els hagi quedat més remei que fer una suspensió temporal de llicències per instal·lacions d’energia eòlica i fotovoltaica per poder revisar el seu pla urbanístic i estudiar amb deteniment les zones del municipi i les condicions en què es poden instal·lar les centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques per tal que no afectin o minimitzin els impactes que poden afectar els valors paisatgístics, culturals, socials i econòmics del municipi.
Un altre aspecte és les compensacions econòmiques que rebran aquests municipis. Quants diners rebran? A on i perquè els destinaran? Serviran per fixar població i evitar l’envelliment i el despoblament? Serviran per crear noves oportunitats socioeconòmiques pels habitants del municipi? Cap dels ajuntaments no ens han donat cap resposta concreta.
Entitats i afectats
Les entitats i les persones directament afectades per la instal·lació d’aquestes centrals industrials de producció eòliques i fotovoltaiques no han pogut participar en la valoració de la planificació ni els criteris per definir la implantació racional i coherent d’aquestes instal·lacions.
En molts casos, la ubicació d’aquestes instal·lacions estan a pocs metres de masies i nuclis habitades, sense que aquests propietaris puguin participar en la tramitació inicial del projecte.
A més, com que la normativa està feta a mida per les grans empreses de l’oligopoli, no està regulada la distància mínima d’aquestes instal·lacions a nuclis habitats ni les compensacions que aquests propietaris rebran a canvi.
Per tal d’aclarir i clarificar aquests aspectes i molt d’altres dels projectes que afecten al territori, des de Sobirania Energètica de la Baixa Segarra es va enviar una sèrie de preguntes tècniques al Sr. Ferran Miralles, director general de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i president de la Ponència Ambiental d’Energies Renovables, tal com es van comprometre ells mateix i el conseller Damià Calvet en una reunió. Després de quatre mesos d’haver presentat les preguntes, encara esperem resposta.
Potser la Generalitat té alguna cosa A amagar? Els criteris que fa servir la ponència d’energies renovables no són clars? Potser l’oligopoli energètic fa molta pressió perquè la participació ciutadana i l’oposició social a aquest model no hi tingui cabuda?
No volem malpensar, però recentment hi ha hagut un canvi en la política de transparència amb la informació ambiental. Fins fa poc, la Generalitat publicava els avantprojectes que presentaven les empreses de l’oligopoli perquè tothom pogués conèixer, valorar i presentar-hi al·legacions. De sobte, aquesta informació pública ja no existeix perquè la Ponència d’Energies Renovables ha deixat de publicar aquesta informació i ho justifica amb: “la documentació presentada pel sol·licitant en la fase prèvia es penjava en un lloc d’accés públic, però això creava serioses disfuncions perquè moltes persones físiques i col·lectius la interpretaven incorrectament,”. Aquest fet fa malpensar i és inacceptable, perquè deixa oberta la porta a la participació pública a la fase d’avaluació ambiental del projecte, que és una fase molt avançada en el procés de tramitació, limitant els drets dels ciutadans a la informació i participació pública en projectes de gran impacte pel territori.
Aspectes ambientals
Són molts els aspectes ambientals que queden molt afectats irremeiablement si no es fa una transició energètica estudiada, consensuada i coherent.
El primer és el paisatge, ja afectat per les centrals eòliques existents, amb molins de 120 metres d’alçada i els molins projectats de fins a 200 metres d’alçada. Tot i els catàlegs del paisatge aprovats per la mateixa Generalitat de Catalunya, i la recentment aprovada Carta del Paisatge de la Conca de Barberà per part del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, aquest model massiu no pot encaixar amb aquests documents que tenen la finalitat de protegir els paisatges dels territoris.
Cal tenir en compte que uns dels principals atractius turístics i econòmics de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra és el paisatge, i la massificació de centrals fotovoltaiques i eòliques i les infraestructures adjacents, com ara subestacions transformadores i línies elèctriques d’evacuació d’alta tensió, poden acabar amb les poques possibilitats de desenvolupament socioeconòmic que el territori té capacitat de generar.
No només el paisatge queda afectat greument per aquest model especulatiu d’implantació d’energies renovables. Les espècies de fauna i flora, protegides legalment i en perill d’extinció, presents al territori, com per exemple l’àliga cuabarrada o d’altres, no tenen garantida la seva supervivència perquè la instal·lació massiva de centrals eòliques fotovoltaiques i eòliques compromet la seva supervivència, ja que afecten les seves àrees de distribució, caça i alimentació i els seus hàbitats ja prou malmesos i reduïts.
En paral·lel, la prevenció i extinció d’incendis forestals també resulta afectada per aquest model massiu i especulatiu. Les pròpies instal·lacions són una font més d’ignició d’un incendi, sobretot per la falta o mal manteniment de les instal·lacions, que juntament amb la gran concentració i quantitat d’obstacles físics com els molins i les línies d’evacuació d’alta tensió dificulten el treball dels mitjans aeris d’extinció d’incendis, cabdals per a l’atac del foc i poder extingir els incendis.
També cal destacar l’afectació del sòl agrícola, sobretot amb les centrals fotovoltaiques, que impedeixen el conreu de la terra, una altra activitat econòmica fonamental del territori que queda afectada i que dificulta, encara més, la sobirania alimentària del país. Actualment hi ha projectats centrals industrials fotovoltaiques que ocupen entre 5 i 1.200 hectàrees de sòl agrícola productiu.
Tampoc convé oblidar el patrimoni cultural, com el patrimoni arquitectònic, arqueològic o paleontològic, ja prou degradat i mal estudiat, que la construcció de les centrals eòliques i fotovoltaiques pot acabar de condemnar a la seva desaparició o desvirtuar el seu valor.
A part de molts altres aspectes que no mencionem, també cal tenir present els residus que produeixen aquestes instal·lacions, tant en la fase constructiva com en la seva fase de funcionament i explotació, que són altament nocius i contaminants, i molts són de difícil reciclatge o reaprofitament (olis, grasses, pintures, dissolvents, fibra de vidre, aliatges plàstics, etc). Moltes vegades són abocats o abandonats il·legalment al medi natural.
Un dels aspectes que ni l’oligopoli ni la Generalitat mencionen mai és el desmantellament d’aquestes instal·lacions, que bé ja han quedat obsoletes, per fallida de l’empresa, per l’eliminació de les primes a les energies renovables o altres factors que poden provocar que aquestes centrals eòliques o fotovoltaiques quedin en desús i abandonades.
Tot i que les empreses promotores han de pastar una petita “fiança” que serveixi per a un futur desmantellament, qui pot assegurar que aquest desmantellament es farà? On seran els diners d’aquesta “fiança”? N’hi haurà prou amb aquesta “fiança” per desmantellar totes les instal·lacions (incloent-hi torres d’evacuació d’alta tensió i subestacions transformadores? SI aquesta “fiança” ja no existeix, qui es farà càrrec del desmantellament? Generalitat? Diputació? Consell Comarcal? Ajuntament?
Cap d’aquests ens es podrà fer càrrec del cost del desmantellament. Ni que obtinguin rèdit econòmic dels materials i instal·lacions d’aquestes centrals eòliques i fotovoltaiques, cap administració no podrà assumir el cost del desmantellament total. Per tant, quedarà per sempre, unes instal·lacions abandonades, sense manteniment, amb l’impacte i el perill que això suposa.
